prostitució a la boqueria, destrosses als parcs

L’enrenou que ha generat la publicació d’unes fotografies a El país, que mostren activitats sexuals a plena llum del dia, ha provocat nombrosos articles i debats. Oriol Bohigas, en la seva columna d’El Periódico de Catalunya, ens suggereix, com no podia ser d’altra manera en ell, que adoptem un altre enfoc. En lloc de mirar què passa, mirem on passa, i potser així serem capaços de comprendre per què passa.

El marc que recullen les referides fotografies és un espai públic degradat, brut i deixat. I aquest deixadessa porta d’alguna manera a d’altres deixadesses. Sense caure en determinismes, hi ha una relació evident entre la qualitat física de l’espai públic i el rol social que aquests juguen. Aquest era precisament el principi que servia de motivació per a les transformacions que va emprendre la ciutat els anys 80; el que va portar a operacions com les places de Gràcia, recuperades com a nuclis articuladors de la vida del barri, o a la creació d’artèries com la Via Júlia, que va transformar un barri perifèric sense serveis en una autèntica peça de ciutat: la ferma creença que la transformació física dels espais públics implicaria una transformació de les activitats que en ells tenien lloc i, en conseqüència, una transformació de la qualitat urbana del seu entorn.

No seria hora de recuperar aquest esperit?